TEMPS

Mirava rutinàriament alguna de les manualitats que estic fent i les vaig comparar amb els dibuixos que l'altre dia vaig regirar dels que guardo del que he anat pintant al llarg de la meva vida. Bé, els vaig regirar per veure si podia servir-me'n d'algun d'ells per fer una obra nova. No seria la primera vegada que agafo un dibuix vell i el refaig per fer-ne una altra versió.

Aquestes revisions que de tant en tant faig del que guardo, cada vegada més espaiades, em produeixen un mareig de sensacions depenen de l'estat d'ànim. A vegades trobo tots els dibuixos deplorables, en altres moments en salvo algun. Tant és, en aquest cas vaig decidir que no sacrificaria cap dibuix, que no n'agafaria cap per refer-lo o transformar-lo. No era el moment de tocar res.

Mai sabré si alguna de les meves obres val la pena. De tant en tant tinc dies d'un optimisme desmesurat que em fan suposar que un dibuix o un altre dels centenars o mils que regularment he anat fent podria salvar-se. No cal donar-hi voltes.

Estava, doncs mirant les manualitats que ara faig tan diferents dels antics dibuixos, algun en vaig trobar de digne. El que insistent em va vindre al cap és que no es pot tornar enrere.

Ara mateix penso, ¿on perdo més el temps, un temps que s'esgota, si escrivint aquestes línies o a dalt, al taller, en el món de la plàstica? Probablement tant és, es tracta de dues maneres diferents de passar el temps.

Em reafirmo, atesa la comparació mental que feia d'obres d'èpoques diferents, en l'opinió que la millora en l'ofici de pintar no és lineal. No ho faig ara millor que abans. Sempre intento fer obres amb una garantia d'una qualitat particular, que és una barreja entre el que jo sento que està bé i la valoració que en poden far d'altres. Tot molt agafat amb pinces. Molt de tant en tant faig una obra que valoro per damunt de les demeses i ja està. És tot.