CONTAR

 

Els contes, les narracions, han de volar en llibertat com l'aire del cel, no cal cap tipus d'erudició per vestir-los. Són germanes de les xerrameques que cada dia ens regalem els uns als altres. Poques vegades som exigents en acceptar fidel certesa del que contem. En tenim prou amb el clàssic: si, si, és tant veritat com que estic aquí ara mateix. No tenen res a veure amb el que exigeix la ciència. Per a la ciència la prehistòria és el que va succeir abans de disposar d'escrits amb signes, lletres o símbols que retraten fets cabdals. No cal creure al peu de la lletra tot el que ens fien com a cert, si no hi estem d'acord, no ens ho creiem i no passa res, tot segueix igual. Les normes solen ser confinaments que ens imposen a compte d'una llei natural o interessada poc o gens fiable. No soc tant obtús com per creure que els límits pels que ens guiem son els definitius. Les fronteres per molt que les acotem, sempre son imaginàries. Els marcs, que arbitràriament dibuixem, ens ajuden a digerir l'intricat caos, son convenients, però airejar-los, eixamplar-los és molt, molt saludable.